Tancament del blog

Aquesta és la última entrada d'aquest any... i vull dir que tot el que hem fet fins ara ha sigut molt gratificant. En un principi em pensava que seria molt teòric, bé com m'han ensenyat a mi de petita, però la vostra metodologia m'ha agradat molt. Heu aconseguit que poguem pensar per nosaltres mateixos i reflexionar sobre allò que passa. Ens heu ajudat a motivar-nos i creure amb allò que fem gràcies al vostre entusiasme a la hora d'explicar i sobretot d'escoltar. També vull dir que m'ha agradat molt les activitats i sortides que hem fet, i si he de ser sincera és el que em quedo de tot, ja que al haver-ho viscut ho he interioritzat molt més que no escoltant-ho a una classe magistral. Amb això vull afirmar com es d'important l'ensenyament de manera vivencial, i res de memoritzar o repetir... M'heu ensenyat com aplicar les ciències naturals i socials a l'educació infantil i com són d'importants!!!! Espero seguir aprenent l'any que vé i formar-me com a mestre i persona al vostre costat.
Bon nadal i bon any nou!

Coneixement del medi social

La sessió d'avui hem continuat parlant de la importància de l'espai i del lloc. No ens hem de confondre amb els dos termes. L'espai té a veure amb l'extensió i la distància, mentre que el lloc té a veure amb l'espai delimitat, concret, viscut i percebut. Per treballar el medi social necessitem contextualitzar qualsevol acció educativa.

En ciències socials, l’espai fa referència als llocs on es desenvolupen les activitats humanes i el seu estudi constitueix l’objecte bàsic de la geografia. L’espai geogràfic es considera com un sistema de relacions entre elements naturals i antròpics, com a producte d’una organització social concreta. Per exemple, l'aeroport no és un lloc, encara que passin moltes persones, ja que no es considera com un sistema de relacions. Ensenyar i aprendre l'espai geogràfic , són capacitats espacials innates però necessiten del seu aprenentatge per al seu domini i perfeccionament.

Els mestres hem de tenir molt present el currículum a l'aula i procurar que la ciència estigui present i posar èmfasis en els continguts actitudinals com els valors, actituts i normes. També penso que és important no ensenyar per matèries sinò amb una globalitat, ja que d'aquesta manera aconseguirem que sàpiguen, sàpiguen ser i estar i viure amb els altres.

Coneixement del medi natural

La última sessió abans de tancar el blog parla sobre la importància de fer bones preguntes a l'alumnat i del model d'èsser viu.

Al llarg del temps han anat sorgint preguntes que moltes vegades a respòs la ciència. Per aprendre la ciència és molt important contrastar opinions amb altres persones ja que d'aquesta manera es configura la identitat.

És molt important saber fer preguntes, ja que segons com la formulis obtindràs un resultat o un altre. Per exemple, hi ha preguntes centrades en la persona per conèixer les idees, com per exemple: "com penses que arriba l'aigua a la font?". Preguntes que aporten a elaborar un text. Transformant el coneixement en lloc de dir el coneixement. I altre preguntes que creen hipòtesis, anticipacions...són preguntes que has de relacionar les idees i a partir d'aquí ja pots elaborar un text.

Els infants han d'expressar el que saben i a partir de la interacció amb l'altre podrà imaginar i respondre, hem d'evitar que els infants es copi de l'altre. Tal hi com diu un pedagog italià: li hem de deixar la mà als alumnes perquè puguin dir el que pensen. Els hem de deixar fer sense interpretar nosaltres abans que acabin la seva explicació.

Per finalitzar vull recalcar la importància del paper de l'adult en tots els casos, hem de deixar fer als petits i guiar-los pel camí que nosaltres volem que arribin. Per exemple, hem de saber formular preguntes i que els infants s'interesin per la recerca de la informació, d'aquesta manera obtindrà un aprneentatge molt més significatiu ja que serà ell qui haurà buscat la seva resposta.

Coneixement del medi social

L'espai i el temps, són bàsics per l'existència del pensament humà. L'espai al igual que el temps, no és una realitat objectiva, real i absoluta. És una representació fruit de les construccions mentals que fem a la realitat, són construccions mentals, esquemes orientadors que posen ordre i sentit a tot el que ens rodeja, des del fet més quotidià i proper, a les qüestions transcendents com "d'on venim i on estem del infinit univers del qual formem part". Lectura: Espai geogràfic

El món és com és, però la percepció d’aquesta realitat pot ser molt diferent. Quan mirem alguna cosa mirem el que volem veure, no el que és realment. Cada persona veu el món diferent, pensa diferent, sent i intervé de manera diferent. Nosaltres com a mestres, hem d'intentar desenvolupar una raò sensible, més intituiva i visceral, ja que la raò i la emoció són impossible de separar i allunyar-nos de la racionalitat tècnica i instrumental.

Tots tenim una concepció social del món que ens és útil per articular una concepció del món. Nosaltres com a mestres hem d'ajudar als infants a mirar més enllà del que veuen a simple vista, de crear situacions i activitats des d'una mirada científica.

Conferència de Rosa Mª Tarín

ESCOLA BRESSOL I EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT, UN AMOR A PRIMERA VISTA?

Al arribar a la universitat per assistir aquesta conferència i veure el paisatge que m'envoltava, em trobava en una situació irònica. Per un costat parlaven de sostenibilitat, respecte i amor per tot el que ens envolta, i per l'altre costat veia la realitat del moment, un paisatge ple de brutícia i de contaminació provocada per nosaltres després de la festa de la universitat.

Suposo que encara ens queda molt per educar i sensibilitzar a totes les persones.

Doncs el tema de la conferència era de la sostenibilitat, el respecte, a millorar la comunicació, les capacitats de l'infant, els sentiments, les emocions... També de la importància de crear espais d'interacció, alguns per crear benestar, jocs exploratoris... D'adonar-nos que els infants no tenen el mateix ritme ni fan les coses iguals ni al mateix moment. Trobo molt interessant, i a més s'ajusta molt a la meva manera de treballar, les idees de la Rosa Mª Tarín. Trobo fantàstic treballar a partir de l'interès de l'infant, de respectar el seu temps i espai. Va ser una conferència molt i que molt interessant.

Coneixement del medi natural

Necessitem una educació científica que ensenyi l'alumnat a formular-se bones preguntes que reflecteixin les seves idees i les seves maneres d'explicar-se al món.

Tal hi com diu el text de Josep Bonill, podem donar algunes pistes, orientacions, però serà cada persona, des del seu context o sobretot des de les seves conviccions, qui haurà de construïr una resposta. Les preguntes són la base de la ciència, per aquest motiu nosaltres els mestres, hem de crear situacions perquè permetin explicar fets del món i per entendre un fenòmen caldrà pensar, fer i parlar. Això permetrà a l'alumnat que es produeixin respostes que reflecteixin les seves idees, les seves maneres d'explicar-se el món. I és a partir de la interacció amb el món que les idees prenen significats nous, que es van reconstruint i enriquint amb el coneixement científic.

D'aquesta sessió em quedo amb la importància dels tres passos a seguir per la modelització. Primer, al manipular, hem de fer preguntes orientades per promoure la modelització, després comentem aquestes preguntes de tal manera que intereccionin dins l'aula i es comparteixin, i finalment tornem a manipular els materials. Segurament, un cop fet aquests tres passos, no serà igual la primera experimentació que la segona, on tenen més informació gràcies a la interacció.

Tal hi com diu el text de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa Mª Tarín, el model d'èsser viu ens ajuda a passar més fàcilment d'una visió estàtica de la ciència, que ordena i classifica, a una de dinàmica, que modelitza i transfereix. Per aconseguir-ho cal una acció conscient del professorat i poder reflexionar sobre la pròpia pràctica, sobre com aprèn l'alumnat i com ensenya el professorat. Amb preguntes orientadores, amb al contacte directe amb l'èsser viu, amb la interacció amb ells... etc.

Coneixement del medi social

La sessió d'avui l'hem començat amb un gran recurs: els contes.

Quan parlem d'aquest recurs hem de tenir present l'espai i el temps, ja que la construcció d'aquests dos conceptes condiciona de manera essencial els futurs aprenentatges en les ciències socials. En termes generals, quan parlem d'espai ens referim a la noció de situació, lloc, emplaçament, orientació, estructura... i el temps es classifica en diferents categories: segons el ritme, l'orientació, la posició i la duració. Algunes expressions d'aquestes categories de temps, que hem llegit moltes vegades, són per exemple: A vegades, sempre, ràpid, ara, ahir, després, demà, poc, estable, etc. Problemes i oportunitats que planteja l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials a l'Educació Infantil. I El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales.TREPAT, A. COMES, P.

Els contes estan presents a totes les activitats, materials i ambients de l'aula. Sol ser un recurs que esta sempre a disposició dels infants i són ells que l'agafen quan els hi interessa i volen passar un moment tranquil, relaxant, tot mirant, observant o tocant un conte.

A partir de l'explicació d'un conte es poden portar a terme moltes activitats d'aprenentatge tant orals com escrites i en un sentit transversal dels coneixements que dóna significació a la feina feta. Les ciències socials dins els contes. Tal hi com explica aquest document, es cert que mitjançant l'explicació d'un conte pots extreure moltíssimes activitats.

Ara bé, hi ha moltes maneres d'explicar contes, totes elles molt positives, però bàsicament és la persona que explica i la seva manera d'expressar-se i transmetre els seus sentiments vers el text subtilment amb paraules, tons de veus, mirades..

Estic totalment d'acord que el conte sigui un bon recurs, que es treballin diferents àrees, que sigui un recurs per la integració... però penso que moltes vegades s'ulitza aquest recurs per distraure els infants, sobretot en edats de 0-3 anys. Moltes vegades a les escoles bressol es llegeix un conte per calmar l'ambient de l'aula, perquè el/la mestra decideix que s'han de tranquilitzar, perquè fan soroll, criden, etc. Jo parteixo de la idea de que els infants juguin lliuament allò que vulguin, i no obligar-los a seure perque toca escoltar un conte. És molt més significatiu que els infants quan vulguin estar tranquils, vagin al racó dels contes i agafin un o els que necessitin. I per experiència pròpia, he comprovat que si deixem que siguin ells els que mirin el conte i no nosaltres, veurem com l'infant desenvolupa la seva imaginació i recrea la història del conte com a ell li agrada.

Si l'adult explica un conte, que sigui perquè els infants volen escoltar un conte no perquè ho decideixin els adults.

Coneixement de les ciències naturals

La carta a la Terra es caracteritza per la unió per crear una societat global sostenible basada en el respecte de la natura, els drets universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Hem de tenir cura de la nostra llar, la Terra, i conèixer, ensenyar i aplicar els seus principis. Aquesta carta és molt important ja que et fa pensar i crear noves maneres d'ensenyar i aprendre.

Avui en dia, el desig de l'adult per evitar els perills, construeix entorn als nens, una realitat artificiosa. A la cultura de les nostres ciutats, l'apropament al concret només pot ocórrer en determinats moments, en situacions controlades. És més còmode jugar a "fer veure", a prendre per reals el món presentat per la televisió, a limitar l'impacte amb els fets desagradables. Maria Arcà "el procés d'aprenentatge".

Amb això vull dir que els infants han d'estar amb contacte amb la natura, l'entorn, l'han de conèixer des de ben a prop amb la finalitat de que es sensibilitzin i puguin estimar allò que es seu, la Terra. Han de conèixer allò bo i allò dolent que nosaltres fem sobre ella, han de tenir una idea de com estan fetes les coses i de com es comporten en les diverses circumstàncies.

L'ensenyant ha de saber que l'exploració respon a una necessitat cognitiva i, per això, ha de buscar explicitar-ho a través de paraules i suggerminets comprensibles, res de crear una realitat artificiosa.

Després d'aquesta sessió de sostenibilitat hem quedo amb l'activitat que hem preparat per a infants de P-3, P-4 i P-5 on treballem el principi de la integritat ecològica (Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardi les capacitats regeneratives de la terra, els drets humans i el benestar comú.) m'ha fet pensar i creure amb allò que fem.

ACTIVITAT

El conte narra que cada cop que tallem un arbre, malgastem aigua, fem un
mal ús dels recursos, cacem animals per afició... la Terra moria una mica. Un
cop explicada la història es decideix que l'escola vol tenir un bosc per donar
una mica de vida a la Terra. Però com no volem tallar cap arbre decidim fer els
nostres arbres a partir de productes reciclats, així com ampolles i garrafes
d'aigua, tubs de cartró dels rotllos de paper de cuina i vàter, amb paper de
diari, roba... Mentre el bosc esta en projecte seguirem parlant del tema a
partir de l'interés dels infants i de les seves motivacions. Treballem la
conciència de tenir cura de l'entorn a través de la cura del nostre propi bosc.

reflexions...

" Educar significa optimisme, sorgit de la convicció profunda de les potencialitats i creativitat de l'ésser humà, que en el cas dels infants aquest es troba en la persona que mira a l'infant, no en l'infant"

Loris Malaguzzi

Coneixement del medi social

Hi ha concepcions diferents sobre l'acció docent. Hi ha formes transmissibles que fa referència a les formes que s'han donat al llarg dels anys. Per un costat hi ha un aprenentatge basat amb les fitxes i amb la capacitat memorística.

I per un altre costat hi ha l'aprenentatge basat amb l'experimentació, la participació és activa, cooperativa, participativa, reflexiva, parlem de constructivisme. L’alumnat ha de reconstruir i construir contínuament el seu coneixement. L’alumne es l’autor del seu propi aprenentatge, el mestre només guia, l’acompanya.

Quan parlem dels valors de l'acció docent parlem de respecte, solidaritat, empatia, esperit crític, autoestima, llibertat, autonomia, cooperació, creativitat, etc.

I quan parlem dels prejudicis de l'acció docent, fem referència als de tipus ètnics, de gènere, de classes socials, segons els ritmes d'aprenentatges, etc.

Coneixement del medi natural

La ciència avui dia es necessària per viure, per anar a comparar al supermercat, per saber quin electrodomèstic et compres... hi ha moltes coses de la vida quotidiana que tenen a veure amb els aspectes científics.

Els infants tenen moltes possibilitats, hem de creure en ells, els hem de sorprendre i potenciar una actitut indagadora. Però a mi m'agradaria posar èmfasis en que es fa necessària la interacció entre dues cultures, dues maneres de pensar i de fer, sovint massa contrastades, la de d'infància i la dels adults. Els adults porten les ulleres de persona gran, aquelles amb les quals veiem el món des d'una perspectiva seriosa i lògica, una lògica que pertany exclusivament al món de l'adult i on les activitats que s'han de dur a terme han de fer-se en un moment, un lloc i un material concret. Si som capaços de treure'ns aquestes ulleres i deixem que la nostra mirada més pura i neta gaudeixi del que el món ens ofereix podrem adonar-nos que la lògica dels infants és, fins i tot, més racional que la nostra. Ens adonarem també que els espais i els materials poden emprar-se de mil i una maneres.

Amb això vull dir que els hi hem de propoorcionar espais, eines, materials on ells puguin indagar i treballar, en aquest cas,les ciències naturals, perquè confiem amb ells i amb la nostra tasca.

Coneixement del medi social

Al llarg del temps tot ha anat evolucionant, cada dia es diferent a l’anterior i del que vindrà. Les persones, la natura, l’entorn, el medi... estan exposats a canvis continus que provoca que a la llarga provoqui un gran canvi per el qual ja ens han anat preparant a poc a poc.
La globalització, la intercomunicació, la xarxes comunicatives, ha estat un gran canvi que ha permès comunicar-te en qüestions de segons amb una persona de l’altre costat del món, o bé, obtenir informació de qualsevol temàtica o esdeveniment tant actual com no.
Ara bé, també té la seva part negativa com que podem trobar molta informació errònia, hi ha un control absolut de tot i perdem la nostra llibertat individual.
Cal destacar els aspectes culturals de la globalització on també tenim molts avantatges i inconvenients, i és més, crec que és un tema que cal treballar a l’aula ja que podem trobar infants provinents de molts indrets diferents.
http://www.youtube.com/watch?v=mfkszH4B44s&feature=related

Els infants tenen una percepció molt subjectiva del que l’envolta i això és clau perquè està vinculat amb el pensament de l’infant i amb el seu entorn, i gràcies això podem promoure l’aprenentatge observant, analitzant i després intervenint.

Bé, de la primera sessió d’aquesta assignatura puc extreure la importància que té els canvis que es van produint en el nostre món, perquè hi ha repercussions i em de saber actuar. Com a mestres hem d’aprofitar els esdeveniments diaris, el que pensen els infants o com ens veuen al darrera de les seves “ulleres” per poder entendre, analitzar i intervenir. Hem de crear espais per parlar, entendre, treballar allò que passa al nostre món i decidir si hi estem d’acord o no.

Coneixement Medi Natural

" Comprendre el món. Els nens i nenes d'infantil: fan, pensen, creen... I nosaltres com a mestres hem d'aprofitar-ho."

Aquest és el meu record. A la meva escola havia uns dies durant el curs que anàvem a la rierada (al costat de l'escola) per observar la natura, estudiar les plantes, les pedres,l'aigua, els animals, riure, jugar... Tinc records molt positius!

El meu record, si només hagués d'escollir una manera, el situaria a maneres de sentir ja que sentia amor, diversió, descobria noves experiències, noves emocions... Però també té maneres de comunicar (tenia un víncle amb el medi...), maneres d'actuar (tenia respecte i experimentava amb l'entorn...), maneres de pensar (tenia uns valors...) i maneres de col·laboració.