Tancament del blog

Aquesta és la última entrada d'aquest any... i vull dir que tot el que hem fet fins ara ha sigut molt gratificant. En un principi em pensava que seria molt teòric, bé com m'han ensenyat a mi de petita, però la vostra metodologia m'ha agradat molt. Heu aconseguit que poguem pensar per nosaltres mateixos i reflexionar sobre allò que passa. Ens heu ajudat a motivar-nos i creure amb allò que fem gràcies al vostre entusiasme a la hora d'explicar i sobretot d'escoltar. També vull dir que m'ha agradat molt les activitats i sortides que hem fet, i si he de ser sincera és el que em quedo de tot, ja que al haver-ho viscut ho he interioritzat molt més que no escoltant-ho a una classe magistral. Amb això vull afirmar com es d'important l'ensenyament de manera vivencial, i res de memoritzar o repetir... M'heu ensenyat com aplicar les ciències naturals i socials a l'educació infantil i com són d'importants!!!! Espero seguir aprenent l'any que vé i formar-me com a mestre i persona al vostre costat.
Bon nadal i bon any nou!

Coneixement del medi social

La sessió d'avui hem continuat parlant de la importància de l'espai i del lloc. No ens hem de confondre amb els dos termes. L'espai té a veure amb l'extensió i la distància, mentre que el lloc té a veure amb l'espai delimitat, concret, viscut i percebut. Per treballar el medi social necessitem contextualitzar qualsevol acció educativa.

En ciències socials, l’espai fa referència als llocs on es desenvolupen les activitats humanes i el seu estudi constitueix l’objecte bàsic de la geografia. L’espai geogràfic es considera com un sistema de relacions entre elements naturals i antròpics, com a producte d’una organització social concreta. Per exemple, l'aeroport no és un lloc, encara que passin moltes persones, ja que no es considera com un sistema de relacions. Ensenyar i aprendre l'espai geogràfic , són capacitats espacials innates però necessiten del seu aprenentatge per al seu domini i perfeccionament.

Els mestres hem de tenir molt present el currículum a l'aula i procurar que la ciència estigui present i posar èmfasis en els continguts actitudinals com els valors, actituts i normes. També penso que és important no ensenyar per matèries sinò amb una globalitat, ja que d'aquesta manera aconseguirem que sàpiguen, sàpiguen ser i estar i viure amb els altres.

Coneixement del medi natural

La última sessió abans de tancar el blog parla sobre la importància de fer bones preguntes a l'alumnat i del model d'èsser viu.

Al llarg del temps han anat sorgint preguntes que moltes vegades a respòs la ciència. Per aprendre la ciència és molt important contrastar opinions amb altres persones ja que d'aquesta manera es configura la identitat.

És molt important saber fer preguntes, ja que segons com la formulis obtindràs un resultat o un altre. Per exemple, hi ha preguntes centrades en la persona per conèixer les idees, com per exemple: "com penses que arriba l'aigua a la font?". Preguntes que aporten a elaborar un text. Transformant el coneixement en lloc de dir el coneixement. I altre preguntes que creen hipòtesis, anticipacions...són preguntes que has de relacionar les idees i a partir d'aquí ja pots elaborar un text.

Els infants han d'expressar el que saben i a partir de la interacció amb l'altre podrà imaginar i respondre, hem d'evitar que els infants es copi de l'altre. Tal hi com diu un pedagog italià: li hem de deixar la mà als alumnes perquè puguin dir el que pensen. Els hem de deixar fer sense interpretar nosaltres abans que acabin la seva explicació.

Per finalitzar vull recalcar la importància del paper de l'adult en tots els casos, hem de deixar fer als petits i guiar-los pel camí que nosaltres volem que arribin. Per exemple, hem de saber formular preguntes i que els infants s'interesin per la recerca de la informació, d'aquesta manera obtindrà un aprneentatge molt més significatiu ja que serà ell qui haurà buscat la seva resposta.

Coneixement del medi social

L'espai i el temps, són bàsics per l'existència del pensament humà. L'espai al igual que el temps, no és una realitat objectiva, real i absoluta. És una representació fruit de les construccions mentals que fem a la realitat, són construccions mentals, esquemes orientadors que posen ordre i sentit a tot el que ens rodeja, des del fet més quotidià i proper, a les qüestions transcendents com "d'on venim i on estem del infinit univers del qual formem part". Lectura: Espai geogràfic

El món és com és, però la percepció d’aquesta realitat pot ser molt diferent. Quan mirem alguna cosa mirem el que volem veure, no el que és realment. Cada persona veu el món diferent, pensa diferent, sent i intervé de manera diferent. Nosaltres com a mestres, hem d'intentar desenvolupar una raò sensible, més intituiva i visceral, ja que la raò i la emoció són impossible de separar i allunyar-nos de la racionalitat tècnica i instrumental.

Tots tenim una concepció social del món que ens és útil per articular una concepció del món. Nosaltres com a mestres hem d'ajudar als infants a mirar més enllà del que veuen a simple vista, de crear situacions i activitats des d'una mirada científica.

Conferència de Rosa Mª Tarín

ESCOLA BRESSOL I EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT, UN AMOR A PRIMERA VISTA?

Al arribar a la universitat per assistir aquesta conferència i veure el paisatge que m'envoltava, em trobava en una situació irònica. Per un costat parlaven de sostenibilitat, respecte i amor per tot el que ens envolta, i per l'altre costat veia la realitat del moment, un paisatge ple de brutícia i de contaminació provocada per nosaltres després de la festa de la universitat.

Suposo que encara ens queda molt per educar i sensibilitzar a totes les persones.

Doncs el tema de la conferència era de la sostenibilitat, el respecte, a millorar la comunicació, les capacitats de l'infant, els sentiments, les emocions... També de la importància de crear espais d'interacció, alguns per crear benestar, jocs exploratoris... D'adonar-nos que els infants no tenen el mateix ritme ni fan les coses iguals ni al mateix moment. Trobo molt interessant, i a més s'ajusta molt a la meva manera de treballar, les idees de la Rosa Mª Tarín. Trobo fantàstic treballar a partir de l'interès de l'infant, de respectar el seu temps i espai. Va ser una conferència molt i que molt interessant.

Coneixement del medi natural

Necessitem una educació científica que ensenyi l'alumnat a formular-se bones preguntes que reflecteixin les seves idees i les seves maneres d'explicar-se al món.

Tal hi com diu el text de Josep Bonill, podem donar algunes pistes, orientacions, però serà cada persona, des del seu context o sobretot des de les seves conviccions, qui haurà de construïr una resposta. Les preguntes són la base de la ciència, per aquest motiu nosaltres els mestres, hem de crear situacions perquè permetin explicar fets del món i per entendre un fenòmen caldrà pensar, fer i parlar. Això permetrà a l'alumnat que es produeixin respostes que reflecteixin les seves idees, les seves maneres d'explicar-se el món. I és a partir de la interacció amb el món que les idees prenen significats nous, que es van reconstruint i enriquint amb el coneixement científic.

D'aquesta sessió em quedo amb la importància dels tres passos a seguir per la modelització. Primer, al manipular, hem de fer preguntes orientades per promoure la modelització, després comentem aquestes preguntes de tal manera que intereccionin dins l'aula i es comparteixin, i finalment tornem a manipular els materials. Segurament, un cop fet aquests tres passos, no serà igual la primera experimentació que la segona, on tenen més informació gràcies a la interacció.

Tal hi com diu el text de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa Mª Tarín, el model d'èsser viu ens ajuda a passar més fàcilment d'una visió estàtica de la ciència, que ordena i classifica, a una de dinàmica, que modelitza i transfereix. Per aconseguir-ho cal una acció conscient del professorat i poder reflexionar sobre la pròpia pràctica, sobre com aprèn l'alumnat i com ensenya el professorat. Amb preguntes orientadores, amb al contacte directe amb l'èsser viu, amb la interacció amb ells... etc.

Coneixement del medi social

La sessió d'avui l'hem començat amb un gran recurs: els contes.

Quan parlem d'aquest recurs hem de tenir present l'espai i el temps, ja que la construcció d'aquests dos conceptes condiciona de manera essencial els futurs aprenentatges en les ciències socials. En termes generals, quan parlem d'espai ens referim a la noció de situació, lloc, emplaçament, orientació, estructura... i el temps es classifica en diferents categories: segons el ritme, l'orientació, la posició i la duració. Algunes expressions d'aquestes categories de temps, que hem llegit moltes vegades, són per exemple: A vegades, sempre, ràpid, ara, ahir, després, demà, poc, estable, etc. Problemes i oportunitats que planteja l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials a l'Educació Infantil. I El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales.TREPAT, A. COMES, P.

Els contes estan presents a totes les activitats, materials i ambients de l'aula. Sol ser un recurs que esta sempre a disposició dels infants i són ells que l'agafen quan els hi interessa i volen passar un moment tranquil, relaxant, tot mirant, observant o tocant un conte.

A partir de l'explicació d'un conte es poden portar a terme moltes activitats d'aprenentatge tant orals com escrites i en un sentit transversal dels coneixements que dóna significació a la feina feta. Les ciències socials dins els contes. Tal hi com explica aquest document, es cert que mitjançant l'explicació d'un conte pots extreure moltíssimes activitats.

Ara bé, hi ha moltes maneres d'explicar contes, totes elles molt positives, però bàsicament és la persona que explica i la seva manera d'expressar-se i transmetre els seus sentiments vers el text subtilment amb paraules, tons de veus, mirades..

Estic totalment d'acord que el conte sigui un bon recurs, que es treballin diferents àrees, que sigui un recurs per la integració... però penso que moltes vegades s'ulitza aquest recurs per distraure els infants, sobretot en edats de 0-3 anys. Moltes vegades a les escoles bressol es llegeix un conte per calmar l'ambient de l'aula, perquè el/la mestra decideix que s'han de tranquilitzar, perquè fan soroll, criden, etc. Jo parteixo de la idea de que els infants juguin lliuament allò que vulguin, i no obligar-los a seure perque toca escoltar un conte. És molt més significatiu que els infants quan vulguin estar tranquils, vagin al racó dels contes i agafin un o els que necessitin. I per experiència pròpia, he comprovat que si deixem que siguin ells els que mirin el conte i no nosaltres, veurem com l'infant desenvolupa la seva imaginació i recrea la història del conte com a ell li agrada.

Si l'adult explica un conte, que sigui perquè els infants volen escoltar un conte no perquè ho decideixin els adults.