Necessitem una educació científica que ensenyi l'alumnat a formular-se bones preguntes que reflecteixin les seves idees i les seves maneres d'explicar-se al món.
Tal hi com diu el text de Josep Bonill, podem donar algunes pistes, orientacions, però serà cada persona, des del seu context o sobretot des de les seves conviccions, qui haurà de construïr una resposta. Les preguntes són la base de la ciència, per aquest motiu nosaltres els mestres, hem de crear situacions perquè permetin explicar fets del món i per entendre un fenòmen caldrà pensar, fer i parlar. Això permetrà a l'alumnat que es produeixin respostes que reflecteixin les seves idees, les seves maneres d'explicar-se el món. I és a partir de la interacció amb el món que les idees prenen significats nous, que es van reconstruint i enriquint amb el coneixement científic.
D'aquesta sessió em quedo amb la importància dels tres passos a seguir per la modelització. Primer, al manipular, hem de fer preguntes orientades per promoure la modelització, després comentem aquestes preguntes de tal manera que intereccionin dins l'aula i es comparteixin, i finalment tornem a manipular els materials. Segurament, un cop fet aquests tres passos, no serà igual la primera experimentació que la segona, on tenen més informació gràcies a la interacció.
Tal hi com diu el text de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa Mª Tarín, el model d'èsser viu ens ajuda a passar més fàcilment d'una visió estàtica de la ciència, que ordena i classifica, a una de dinàmica, que modelitza i transfereix. Per aconseguir-ho cal una acció conscient del professorat i poder reflexionar sobre la pròpia pràctica, sobre com aprèn l'alumnat i com ensenya el professorat. Amb preguntes orientadores, amb al contacte directe amb l'èsser viu, amb la interacció amb ells... etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada