La sessió d'avui l'hem començat amb un gran recurs: els contes.
Quan parlem d'aquest recurs hem de tenir present l'espai i el temps, ja que la construcció d'aquests dos conceptes condiciona de manera essencial els futurs aprenentatges en les ciències socials. En termes generals, quan parlem d'espai ens referim a la noció de situació, lloc, emplaçament, orientació, estructura... i el temps es classifica en diferents categories: segons el ritme, l'orientació, la posició i la duració. Algunes expressions d'aquestes categories de temps, que hem llegit moltes vegades, són per exemple: A vegades, sempre, ràpid, ara, ahir, després, demà, poc, estable, etc. Problemes i oportunitats que planteja l'ensenyament i l'aprenentatge de les ciències socials a l'Educació Infantil. I El tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales.TREPAT, A. COMES, P.
Els contes estan presents a totes les activitats, materials i ambients de l'aula. Sol ser un recurs que esta sempre a disposició dels infants i són ells que l'agafen quan els hi interessa i volen passar un moment tranquil, relaxant, tot mirant, observant o tocant un conte.
A partir de l'explicació d'un conte es poden portar a terme moltes activitats d'aprenentatge tant orals com escrites i en un sentit transversal dels coneixements que dóna significació a la feina feta. Les ciències socials dins els contes. Tal hi com explica aquest document, es cert que mitjançant l'explicació d'un conte pots extreure moltíssimes activitats.
Ara bé, hi ha moltes maneres d'explicar contes, totes elles molt positives, però bàsicament és la persona que explica i la seva manera d'expressar-se i transmetre els seus sentiments vers el text subtilment amb paraules, tons de veus, mirades..
Estic totalment d'acord que el conte sigui un bon recurs, que es treballin diferents àrees, que sigui un recurs per la integració... però penso que moltes vegades s'ulitza aquest recurs per distraure els infants, sobretot en edats de 0-3 anys. Moltes vegades a les escoles bressol es llegeix un conte per calmar l'ambient de l'aula, perquè el/la mestra decideix que s'han de tranquilitzar, perquè fan soroll, criden, etc. Jo parteixo de la idea de que els infants juguin lliuament allò que vulguin, i no obligar-los a seure perque toca escoltar un conte. És molt més significatiu que els infants quan vulguin estar tranquils, vagin al racó dels contes i agafin un o els que necessitin. I per experiència pròpia, he comprovat que si deixem que siguin ells els que mirin el conte i no nosaltres, veurem com l'infant desenvolupa la seva imaginació i recrea la història del conte com a ell li agrada.
Si l'adult explica un conte, que sigui perquè els infants volen escoltar un conte no perquè ho decideixin els adults.
