Coneixement del medi social

L'espai i el temps, són bàsics per l'existència del pensament humà. L'espai al igual que el temps, no és una realitat objectiva, real i absoluta. És una representació fruit de les construccions mentals que fem a la realitat, són construccions mentals, esquemes orientadors que posen ordre i sentit a tot el que ens rodeja, des del fet més quotidià i proper, a les qüestions transcendents com "d'on venim i on estem del infinit univers del qual formem part". Lectura: Espai geogràfic

El món és com és, però la percepció d’aquesta realitat pot ser molt diferent. Quan mirem alguna cosa mirem el que volem veure, no el que és realment. Cada persona veu el món diferent, pensa diferent, sent i intervé de manera diferent. Nosaltres com a mestres, hem d'intentar desenvolupar una raò sensible, més intituiva i visceral, ja que la raò i la emoció són impossible de separar i allunyar-nos de la racionalitat tècnica i instrumental.

Tots tenim una concepció social del món que ens és útil per articular una concepció del món. Nosaltres com a mestres hem d'ajudar als infants a mirar més enllà del que veuen a simple vista, de crear situacions i activitats des d'una mirada científica.

Conferència de Rosa Mª Tarín

ESCOLA BRESSOL I EDUCACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT, UN AMOR A PRIMERA VISTA?

Al arribar a la universitat per assistir aquesta conferència i veure el paisatge que m'envoltava, em trobava en una situació irònica. Per un costat parlaven de sostenibilitat, respecte i amor per tot el que ens envolta, i per l'altre costat veia la realitat del moment, un paisatge ple de brutícia i de contaminació provocada per nosaltres després de la festa de la universitat.

Suposo que encara ens queda molt per educar i sensibilitzar a totes les persones.

Doncs el tema de la conferència era de la sostenibilitat, el respecte, a millorar la comunicació, les capacitats de l'infant, els sentiments, les emocions... També de la importància de crear espais d'interacció, alguns per crear benestar, jocs exploratoris... D'adonar-nos que els infants no tenen el mateix ritme ni fan les coses iguals ni al mateix moment. Trobo molt interessant, i a més s'ajusta molt a la meva manera de treballar, les idees de la Rosa Mª Tarín. Trobo fantàstic treballar a partir de l'interès de l'infant, de respectar el seu temps i espai. Va ser una conferència molt i que molt interessant.

Coneixement del medi natural

Necessitem una educació científica que ensenyi l'alumnat a formular-se bones preguntes que reflecteixin les seves idees i les seves maneres d'explicar-se al món.

Tal hi com diu el text de Josep Bonill, podem donar algunes pistes, orientacions, però serà cada persona, des del seu context o sobretot des de les seves conviccions, qui haurà de construïr una resposta. Les preguntes són la base de la ciència, per aquest motiu nosaltres els mestres, hem de crear situacions perquè permetin explicar fets del món i per entendre un fenòmen caldrà pensar, fer i parlar. Això permetrà a l'alumnat que es produeixin respostes que reflecteixin les seves idees, les seves maneres d'explicar-se el món. I és a partir de la interacció amb el món que les idees prenen significats nous, que es van reconstruint i enriquint amb el coneixement científic.

D'aquesta sessió em quedo amb la importància dels tres passos a seguir per la modelització. Primer, al manipular, hem de fer preguntes orientades per promoure la modelització, després comentem aquestes preguntes de tal manera que intereccionin dins l'aula i es comparteixin, i finalment tornem a manipular els materials. Segurament, un cop fet aquests tres passos, no serà igual la primera experimentació que la segona, on tenen més informació gràcies a la interacció.

Tal hi com diu el text de Victòria Carbó, Teresa Pigrau i Rosa Mª Tarín, el model d'èsser viu ens ajuda a passar més fàcilment d'una visió estàtica de la ciència, que ordena i classifica, a una de dinàmica, que modelitza i transfereix. Per aconseguir-ho cal una acció conscient del professorat i poder reflexionar sobre la pròpia pràctica, sobre com aprèn l'alumnat i com ensenya el professorat. Amb preguntes orientadores, amb al contacte directe amb l'èsser viu, amb la interacció amb ells... etc.